Cada cop que als Telenotícies es parla de Junts per Catalunya apareix un personatge, sovint Jordi Turull, sobre un faristol de caixa blanca amb aquesta inscripció: "Gent de debò". "No m’ho puc creure", vaig pensar la primera vegada, "ho deus haver vist malament". Doncs sí, és l'eslògan, convertit en rutina, amb què els dirigents juntistes transmeten les seves consignes, les seves estratègies, la seva doctrina. I sembla com si passés desapercebut: no he llegit un sol comentari, una sola crítica, sobre el tema.