1. Diferència. A les eleccions municipals Catalunya ha tornat a votar diferent. Els socialistes, a la baixa a tot arreu, han recuperat la seva força. Mentre Espanya sembla que va pel camí d’encomanar-se al PP i a Vox, aquí, malgrat que alguns sectors econòmics, com es va veure a les Jornades del Cercle d’Economia, ja estan fent l'onada a Feijóo, els votants han reblat la sensació d’un moment d’entretemps, de tornar a aprendre a caminar tocant de peus a terra. Tant és així que de cop Trias ja no és la maniobra d’emergència municipal, sinó que s’especula amb un canvi d’hegemonies en l’espai de Junts, que sembla que es comença a esfilagarsar. El fet és que les mesures –modestes– de distensió que Pedro Sánchez va introduir –reforma penal i indults– amb gran indignació de la dreta han fet el seu efecte. Sobretot perquè han perfilat el que ara mateix són els límits del possible. En tot cas, la inesperada convocatòria electoral trobarà la política catalana en un estat temptatiu en què, poc o molt, cadascú es provarà a si mateix. I probablement s’anirà imposant l’equilibri entre on es vol arribar i fins on es pot anar.