Deia en Xavier Rubert: “Crec més en el que em passa que en el que penso. Que el teu interès pel que mires no sigui més fort que el que mires. No t’ho deixarà veure”. Em sembla un aforisme útil per enfocar una temporada política marcada per un fracàs del PP que ha obert significativament el joc. Una carambola en el repartiment d’escons ha donat a l’independentisme –i a Junts en particular– un poder desequilibrant inesperat. El seu vot al Parlament espanyol pot decidir si hi ha nou govern o si es repeteixen eleccions. Naturalment, donar una mà a Pedro Sánchez perquè governi ha de tenir un preu. La bona política és aquella que aconsegueix el màxim possible. Exigir l’impossible –és a dir el que les relacions reals de forces deixen fora del teu abast– és jugar a fer política. No val enganyar-se, ni enganyar els ciutadans. El que marca un bon lideratge és l’optimització del possible.