Buscant imatges d’aquests darrers dies de l’any, em quedo amb una: la reiterada aparició de Benjamin Netanyahu a les pantalles, cada cop més fora de si, més retallat com si el seu cos estigués generant una caricatura tràgica de si mateix. Els ulls se li escapen de les òrbites i els braços s’obren i belluguen com si volguessin atrapar-ho tot. Una gesticulació cada cop més expressiva de la pèrdua de la noció de límits, per part d’un home que creu que l’agressivitat bèl·lica el legitima. És una expressió encarnada del comportament totalitari. I, tanmateix, qui li podria parar els peus no ho fa. I les societats no reaccionen.