Tots sabem que el poder és catalitzador de les passions humanes –en qualsevol posició és la diferència de potencial la que marca el pas–, i precisament per això és exigible la prudència a qui l’exerceix, tant en l’àmbit privat com en el públic. En una escena política convulsa, amarada dels greuges i desacords de 2017, les sortides de to són freqüents. Els poders espanyols deixen escapar sovint la reactivitat d’un desafiament que no han estat capaços d’elaborar. La gestió del procés de formalització de l’amnistia ha posat en escena comportaments desmesurats prou inquietants.