Va arribar per restaurar la Cinquena República i ha quedat atrapat en el personatge que ell mateix s’ha anat construint. Sempre un pam per sobre dels altres, en un exercici permanent de vestir amb llustre nacional republicà unes polítiques en línia convencional amb el neoliberalisme econòmic imperant. El seu objectiu era restaurar unes institucions degradades i tornar el protagonisme de França al món. A la pràctica, dia a dia, s’ha anat allunyant de la realitat: treball, habitatge, inflació, immigració, desconfiança. De cara enfora, sempre ha entrat a contrapeu, incomodant els socis sense aconseguir gaires resultats. Les seves visites a Putin (recordin la distància que hi va posar d’entrada el president rus: un a cada punta d’una taula llarguíssima) van acabar com el rosari de l’aurora. Ara s’ha trobat amb la gran humiliació: l’extrema dreta l’ha doblat en vots a les eleccions europees. Un cop més, ha optat per una fugida endavant: unes eleccions en tres setmanes que costa imaginar que puguin donar una sortida raonable.