La ciutadania francesa ha donat una bona lliçó a la classe política, que no es vol donar per assabentada. Amb un vot massiu va derrotar l'extrema dreta que havia guanyat als altres partits una setmana abans. I, tanmateix, els polítics han tornat als seus vicis estructurals: la incapacitat d’entendre’s per concretar la reacció dels electors. Començant pel front d’esquerres on el renascut Partit Socialista i la impenitent França Insubmisa són incapaços de compartir un candidat a primer ministre. És amb comportaments d’aquesta mena que el desprestigi de la política creix en perjudici de la democràcia, la gent els veu com uns aprofitats a costa dels ciutadans i en l’exasperació l’autoritarisme troba terreny adobat. Els ciutadans donen un missatge clar i els polítics segueixen amb les miserables picabaralles gremials. Conseqüència: una part de la ciutadania fa confiança a la demagògia sense escrúpols de l’extrema dreta. I així triomfen personatges com Trump, que guanyen les batalles del desvergonyiment perquè el porten incorporat.