1. L’amenaça. Des de fa un temps, els moments electorals en països de tradició democràtica deriven sistemàticament cap a nivells de confrontació i desqualificació inusuals. Com si les democràcies haguessin arribat a un grau de desgast que les hagués portat al límit. És a dir, com si els valors i les claus fundacionals estiguessin en crisi i s’hagués trencat el vincle representatiu que lligava els electors amb els governants. Podria ser que les institucions democràtiques que es van estabilitzar a partir de la II Guerra Mundial estiguessin entrant en fase disfuncional? Cada dia es fa més patent l’amenaça de l’autoritarisme postdemocràtic, i les pulsions que hi porten creixen a tot arreu. Hi ha fins i tot qui parla “de guerra civil mundial de baixa intensitat”, com el geògraf Jacques Lévy, que veu la “crisi de l’Estat providència” com una realitat manifesta.