Image may be NSFW.
Clik here to view.
1. Declivi. Íñigo Errejón, amb una nota carregada d’eufemismes que no han impedit que aflorés immediatament la sinistra història que encobrien, ha caigut sobre els hereus del 15-M com una bomba. Es podria dir que és l’enèsim episodi autodestructiu del destí d’aquells que s’anuncien com a redemptors del país, fan bandera dels seus referents ideològics seguint el model sacerdotal, és a dir, de divisió entre els bons (nosaltres) i els dolents (els altres), i s’estavellen quan la foto dels redemptors comença a diluir-se en la psicologia de les petites diferències, en què cada un dels líders vol demostrar que ell és l’únic autèntic. Però aquest cas arriba en un espai fracturat, que es desdibuixa cada dia, i és especialment notori perquè el seu protagonista, amb la seva rivalitat amb Pablo Iglesias, ha marcat aquesta petita història i ara emergeix l’assetjament sexual en un partit que pretenia ser avantguarda del feminisme.
