En un moment en què l’autoritarisme postdemocràtic pren cos alarmantment a tot Europa, i Trump l’ha normalitzat ja als Estats Units, no és rar veure mitjans de comunicació que evolucionen cap aquest espai. Tanmateix, hi ha casos que a més d'inquietants resulten sorprenents. Per exemple, el d’un diari digital, The Objective, convertit en refugi del vell PSOE, amb Felipe González en primera línia, des que l’exdirector d'El País Antonio Caño va assumir el càrrec de president del consell editorial, amb significativa participació de Juan Luis Cebrián. El poder absorbeix, el poder té el perill de fer perdre el món de vista (i per això molts acaben malament), el poder fa sentir-se imprescindible, el poder fa creure que els altres estan en deute amb tu i no al revés, el poder vicia... i als que han arribat molt amunt els costa creure que el món pugui funcionar sense ells i tenen tendència a pensar que tot va pel pedregar en la seva absència. La nostàlgia del poder perdut genera un ressentiment que porta cap a una dinàmica negativa: tot va fatal, el país s’enfonsa, l’enemic és arreu, fins a fer possible allò que semblava impossible: la conversió a l'autoritarisme postdemocràtic de gent que havien sigut referents polítics i intel·lectuals de la democràcia.