Aquest cop sí: Trump ha desplegat el seu deliri directament cap a Europa. No hi ha temps per perdre, vol fer el món seu. I sembla que s’ho ha cregut. Cada dia anuncia una etapa més del seu projecte de remodelar (o destruir) el planeta a imatge i interès de la tecnocasta que el té al servei dels seus interessos i que és des d’ara mateix beneficiària de les mesures de reforma administrativa, amb efectes directes a la butxaca de Musk –aquest personatge infantil que exhibeix impúdicament un nen fill seu a les sales del poder–. És l’hora dels egos incontrolats: Musk necessita no passar desapercebut a cada exhibició de Trump. I, tanmateix, pretendre fer-ho tot i tot alhora és un comportament delirant que l’experiència humana ensenya que només pot acabar de dues maneres: amb frustració o amb el desbordament d’un poder incapaç ni tan sols de controlar-se a si mateix (i només té dos camins, un autoritarisme desfermat o la desbandada).