1. Mal. Deia André Glucksmann que la por a “parlar malament del mal”, una espècie de temor reverencial instal·lat a Occident, ens impedeix reconèixer que el mal és el que funda: que podem posar-nos d’acord enfront del mal però difícilment a favor del bé. "Ha estat més important la mort del diable que la mort de Déu", perquè va ser la porta que va conduir a la temptació de la innocència. Em permeto aquesta referència perquè crec que el futur d’Europa, que ara mateix sembla confús i en pèrdua d’autoritat, requereix un cert compromís per mobilitzar-nos contra el mal si no volem quedar atrapats pels deliris nihilistes –pèrdua de la noció de límits– que han posat en moviment els Estats Units de Trump i la Rússia de Putin, convertint la veritat i el bé en valors a subhasta. Una exhibició de complicitat entre enemics que semblaven irreconciliables contra allò que queda de consciència democràtica del que és i el que no és admissible, i que Europa hauria de defensar si no vol que la riuada reaccionària l'escombri.