2014, fi d’època
1. La crisi. Al marge de l’opinió personal que em mereix Alfredo Pérez Rubalcaba, un dels polítics més competents i menys fantasiosos que he conegut, m’ha sorprès i em sembla significatiu tot l’enrenou...
View ArticleRuixats
“Un ruixat que passarà aviat”, així va definir Rufián el veto dels seus al nomenament d’Iceta com a senador, advertint alhora que aquesta tempesta primaveral no afectaria la investidura de Pedro...
View ArticleConfondre autoritat i autoritarisme
1. Fortalesa. L’espectacle s’ha repetit dos dies seguits: diputats electes que arriben al Congrés des de la presó i tornen a la presó al cap d’una estona. El pla general de l’hemicicle ens els mostra...
View ArticleEmmascarar
Fixem-nos en la paraula manter. És molt efectiva. De manera automàtica desperta imatges en el receptor: la més recurrent, l’estesa de bosses de marca falsificades en un passeig o plaça, de la mà de...
View ArticleL’independentisme dual i les europees
El marc polític de les eleccions europees és la Unió però inevitablement el vot dels ciutadans és en clau de la política de cada país. Per raons de tots conegudes: Europa no ha aconseguit acabar de...
View ArticleTeixir àmplies majories
1. Aliances. Unes eleccions en què a molts municipis la distància entre el primer i el segon classificat ha sigut d’un grapat de vots poden ser una oportunitat per començar a teixir aliances que...
View ArticleTrencar tabús
En campanya electoral la mentida és reina i tot s’hi val per seduir els electors i desqualificar els adversaris. Ara entrem en la fase dels pactes de govern, en què entre el que s’insinua i el que es...
View ArticleCop d’estat: jugar amb les paraules
1. Frivolitat. Compte amb la banalització de les paraules, perquè és tremendament destructiva de la conversa comuna. En un espai comunicatiu tan sobrecarregat com l’actual s’abusa molt sovint de cada...
View ArticleGolpe de estado: jugar con las palabras
1. Frivolidad. Cuidado con la banalización de las palabras, porque es tremendamente destructiva de la conversación común. En un espacio comunicativo tan sobrecargado como el actual se abusa muy a...
View ArticleLa màscara de Sánchez
En un període tan sorollós com el que estem vivint, Pedro Sánchez ha fet de la calma la seva manera d’estar al món, és a dir, la seva màscara. Els altres cridaven, mentre ell tranquil invitava a girar...
View ArticleCronificar la situació
1. Límits. Si, com sembla, finalment el govern tripartit (Esquerra, comuns, PSC) a l’Ajuntament de Barcelona no és possible s’haurà perdut una gran oportunitat de començar a sortir de l’atzucac d’una...
View ArticlePor a Europa
Hi ha raons de la justícia molt difícils d’entendre. ¿Com s’explica que Junqueras pogués anar al Congrés a prendre possessió del seu escó i ara el Tribunal Suprem li negui el trasllat per jurar el...
View ArticleMaragall, Valls i el factor humà
1. Conspiracions. Hi ha dues figures clàssiques del repertori de mecanismes per afrontar l'adversitat i eludir la responsabilitat que es donen sovint en política. La joiosa denúncia del moralista quan...
View ArticleJustícia i Estat
Per si algú no ho sabia, la crisi de l’octubre del 2017 va deixar ben clar que un estat és molt més que un govern. I que quan se sent agredit i reacciona ho fa en bloc, sense cap pudor de creuar les...
View ArticleEl destí dels enrabiats
1. Desbandada. Una característica de les figures públiques de Ciutadans és que sempre estan enfadats. La seva manera de ser en el món és enrabiats. Una actitud que a la llarga és una limitació, i que...
View ArticleEl dret a dir barbaritats
TVE va anunciar una entrevista a Arnaldo Otegi i la dreta va posar el crit al cel. Independentment de l’opinió que es tingui d’Otegi -la meva és força negativa- és indubtable que ha tingut un cert...
View ArticleMisèria del tacticisme
1. Europa. Que tres persones –Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín– elegides diputats europeus en exercici dels seus drets hagin hagut de deixar les seves cadires buides en la constitució...
View ArticleDimoni major
Segurament és imprescindible per alimentar la dinàmica amic-enemic que està en el rerefons de la política. Si no, no s’explica que, fins i tot en el mercadeig postelectoral, estigui sempre en l’horitzó...
View ArticleParàlisi, impotència, unitat
1. Distorsió. La paràlisi de la política comença a ser alarmant. El govern espanyol porta ja un any en situació de provisionalitat i no sembla que Pedro Sánchez tingui cap pressa per sortir-ne. El...
View ArticleFi d’etapa
El pacte entre PSC i JxCat que ha fet Núria Marín presidenta de la Diputació portarà cua. No és la primera vegada que socialistes i exconvergents s’entenen després de la crisi del 2017, però sí la més...
View Article