I ara Barcelona
1. Memòria. “Viure més de pressa és una forma de gestionar la nostra finitud: si doblem la velocitat de les nostres experiències vitals és com si tinguéssim dues vides”, ho deia el sociòleg Hartmut...
View ArticleMiratge
Després d’una primera fase inevitablement convulsa en el pas del franquisme a la democràcia, la contundent victòria del PSOE l’any 82 va obrir un període de consolidació en què el magma més o menys...
View ArticleElena Martín entre les ombres
1. Despertar. Em deia Elena Martín, la directora i protagonista de Creatura, en conversa a la Ser, sota l’empara de l’Anna Puigboltas, que fer de director i actor a la vegada, com fa ella, no és fàcil...
View ArticleEl Christo dels tractoristes
Ni l’artista búlgar Christo, aficionat a embolcallar grans estructures i a operar sobre espais públics, s’hauria imaginat intervenir a la ciutat de Barcelona com van fer els pagesos dimecres passat....
View ArticleNoves i velles vides
1. Soroll. Comencem pel que és més banal. L’enrenou que ha provocat Feijóo en incorporar al seu discurs el tema tabú de la dreta: l’indult a Puigdemont i companyia, que ha donat peu a un concert de...
View ArticleEl jutge que n’està fart
El rei Felip de Borbó va venir a Barcelona a presidir l’acte de lliurament de diplomes als nous jutges i m’ha cridat l’atenció que la majoria de comentaris –tant aquí com a Madrid– han girat al voltant...
View ArticleQuerelles hispàniques i conflictes globals
1. Un mapa. Si es volen treure conclusions de les eleccions gallegues, mirem a l’esquerra. A la dreta, el PP s’ha mantingut, com preveien les enquestes, amb el factor afegit que perdre la Xunta hauria...
View ArticleContra la justícia transcendental
La fiscalia del Tribunal Suprem, a través de la magistrada María Ángeles Sánchez Conde, ha arribat a la conclusió que no hi ha indicis de terrorisme contra Puigdemont. Un tema que fa dies que marca...
View ArticleLa política i els efectes no desitjats
1. Sánchez. Un territori poc explorat de la política és el dels efectes no desitjats de les actuacions de les estratègies dels partits, errors que permeten a l’adversari resoldre problemes que no...
View ArticleCoincidències
L’afany amb què Feijóo i el PP s’han llançat sobre el cas Ábalos és alguna cosa més que l’embolica que fa fort. Quan el líder de la dreta encara no havia fet el dol pel seu fracàs en les eleccions...
View ArticleRevertir la decadència política
1. Fukuyama. “És hora de revertir la decadència política d’Amèrica”, deia el Financial Times Weekend. Era la crida de portada d’un article de Francis Fukuyama. La inquietud creix a mesura que s’acosten...
View ArticleDesprés de l’amnistia, què?
Més que mai, en l’escena mediàtica actual, la política necessita espectacle i sovint assistim a uns exercicis d’estira-i-arronsa difícils de comprendre. Veure com la negociació d’un pacte s’eternitza,...
View ArticleNo tot és possible
1. Poliètica. Aznar es queixa de "manipulació mentidera" (mendaz). Sembla mentida que a aquestes altures ell, el seu entorn i alguns dels periodistes que alimentaven l’engany encara estiguin surfejant...
View ArticlePolítica de via estreta
Estàvem debatent per on havia d’anar la nova etapa oberta per l’amnistia i, de cop, ens trobem amb unes eleccions. Fent de la necessitat virtut, podríem optar per una interpretació positiva: ja que...
View ArticleEl soroll de la política
1. Malenconia. A les democràcies europees hi ha una creixent enyorança del bipartidisme. Aquells temps en què dos grans partits –un orientat a la dreta, l’altre a l’esquerra– tenien l’hegemonia...
View ArticlePuigdemont baixa a la terra
La decisió de Puigdemont de presentar-se a les eleccions catalanes incorpora de ple l’independentisme al sistema i legitima davant dels seus l’amnistia i la nova etapa que obre. La ciutadania té...
View ArticlePolítica sense grisos
1. Demagògia. “Mentre no s’hagi pintat un gris, no s’és pintor”, deia Cézanne. Es podria aplicar el mateix criteri a la política: mentre no s’hagi pensat i parlat en gris no es pot ser un bon polític....
View ArticlePublicar la tortura
Hi ha imatges que, per molt obscenes que siguin, s’han de publicar. El Kremlin ha difós retrats de quatre persones assenyalades com a autores de l’assalt al Crocus City Hall de Moscou. Quatre homes en...
View ArticleLa pulsió autoritària de la dreta espanyola
1. Retorn al passat. El PP, amb la coartada de Vox, gira cap al passat com si li hagués entrat nostàlgia dels orígens. Tots coneixem la història de la dreta espanyola, que no es pot dir que tingui una...
View ArticleOltra i la cruel banalitat política
El puritanisme, com el dogmatisme, és pervers. Camí directe cap al mal en nom del bé, obre un ampli espai perquè se’n puguin beneficiar els més descarats a l’hora de sacrificar la veritat en favor de...
View Article